La tercera sessió de l’Assemblea ciutadana pel Clima de Mallorca planteja millores en matèria de mobilitat a Mallorca
Pollença acull, aquest dissabte, la tercera de les cinc sessions que conformen l’Assemblea Ciutadana pel Clima de Mallorca. Avui el tema central de la reunió és el transport, el sector que més emissions provoca a les Illes. Els experts han explicat als participants que el sector del transport (terrestre, marítim i aeri) provoca el 65% de les emissions de CO2 a les Illes Balears. El transport I la mobilitat són fonamentals per un territori insular com les Illes Balears, però, a més, es troben al centre del sector turístic. En aquest sentit, abordar seriosament la reducció d’emissions implica repensar el turisme i abordar seriosament el canvi de model.
Durant la sessió, els assembleistes han pogut plantejar qüestions i resoldre dubtes amb experts com el professor Carlos Moreno ideòleg del concepte “La ciutat del 15 minuts” i director científic de la càtedra “Emprendimiento-Territorio Innovación”, IAE Paris Universidad Panthéon Sorbonne (París, França); Ivan Murray, Professor Titular de Geografia Humana de la Universitat de les Illes Balears; Carles Manera, Catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears; i Margalida Mestre, Doctora en Geografia i Dinàmiques Urbanes, Gabinet d’Anàlisi Ambiental i Territorial (GAAT).
El professor Carlos Moreno, ha explicat als assembleistes la seva teoria a l’hora de promoure una transformació de l’estil de vida a les ciutats. Amb ell s’han plantejat idees per a redefinir les ciutats i lluitar contra el canvi climàtic. “Tenim poc temps per definir quina via utilitzam per fer front al canvi climàtic que amenaça al món sencer. És imprescindible actuar amb urgència”, ha dit Moreno, que ha afegit que “el segle XXI és el segle de la hiperconnectivitat, de la connexió permanent i massiva però estam perdent el fet essencial que caracteritza la humanitat; el contacte amb nosaltres mateixos, les nostres famílies i la natura. Necessitem urgentment canviar la nostra manera viure en comunitat i construir una nova narrativa urbana que passi per no fer viatges llargs i inútils, per reutilitzar els edificis, ja que la majoria estan tancats la major part del temps i per fomentar el contacte social de proximitat enaltint la noció de barri.”
Moreno ha plantejat als assembleistes la següent qüestió: “La pregunta essencial que cadascú ha de fer-se és en quina ciutat vol viure. Nosaltres l’hem definit com la ciutat en què podem triar què volem fer sense sacrificar el temps útil i sense necessitat d’utilitzar un vehicle privat per arribar al lloc a on fer-ho”
Professor Carlos Moreno, Director científic de la càtedra “Emprendimiento-Territorio- Innovación”, IAE Paris – Universidad Panthéon Sorbonne (París, França)
El professor Titular de Geografia Humana de la Universitat de les Illes Balears, Ivan Murray, ha obert un debat amb els assembleistes entorn a la relació entre “Transport, economia i ecologia”. Murray ha posat damunt la taula dades i gràfics que manifesten que:
- El consum total d’energia a escala planetària ha estat sotmès a un increment constant i exponencial des de la dècada dels 40.
- El principal consumidor d’energia a nivell planetari és el transport en un 29%.
- El 49% de la petjada de carboni del turisme mundial correspon al transport.
- El transport consumeix el 57% del petroli i derivats a escala mundial.
- El consum del transport que més ha augmentat ha estat l’aeri però el transport de carretera és el que suposa el 75% del consum de petroli (i derivats)
- Des de la dècada dels 70 i fins al 2019, el consum d’energia a escala planetària s’ha multiplicat per 2,3; i el consum energètic del transport s’ha multiplicat per 3.
- El 46% de la petjada de carboni del turisme a Espanya correspon al transport aeri i el 12% al transport per carretera.
- Respecte a la petjada de carboni del transport a les Illes: les emissions de CO2 del transport de les Balears han passat del 47,4% de les emissions totals al 2000 al 65% el 2019. D’aquest 65%, un 37% correspon al transport per carretera, un 32% al transport marítim i un 26% al transport aeri.
Ivan Murray, Professor Titular de Geografia Humana de la Universitat de les Illes Balears
Pau de Vilchez Moragues, coordinador de l’Assemblea del Ciutadana del Clima de Mallorca
Entre aquestes activitats ja existents que poden servir d’alternativa al turisme:
– Activitats productives que ja existeixen: la transició energètica, l’enginyeria ambiental, el reciclaje, l’activitat de kilòmetre 0 o l’economia circular.
– Activitats relacionades amb intel·ligència artificial
– Activitats del sector de serveis socials i sense ànim de lucre.
Manera ha volgut destacar la importància que el sector públic líderi el procés del canvi. “El sector públic és un sector motor i és molt important tenir present que per aquest tipus de transformacions productives és rellevant. Es tracta que els que tenen la capacitat de decidir marquin les línies estratègiques a seguir en el mitjà i llarg termini. Això implica plantejament estratègic que vagi més enllà dels reptes immediats”, ha dit Manera.
Carles Manera, Catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears
La doctora en Geografia i Dinàmiques Urbanes, Gabinet d’Anàlisi Ambiental i Territorial (GAAT), Margalida Mestre, ha exposat quin paper juguen les ciutats dins el sistema urbà mallorquí i ha posat damunt la taula la següent pregunta: Abasteix la ciutat de Palma a tota la illa de Mallorca?
Mestre ha conclòs que “no és que les ciutats s’extenguin arreu del territori sinó que el territori ha agafat característiques pròpies de les ciutats”. És a dir que “cada vegada hi ha més serveis que podem fer a nuclis de població més propers al nostre”. D’aquí neix el concepte “ciutats illes”.
“La urbanització dispersa necessita més recursos…amb el concepte de “ciutats illes” les administracions podrien cercar l’eficiència ja que aquests tipus de ciutats ens permeten fer la majoria de les nostres activitat a prop, sense necessitat de desplaçaments”, ha explicat Mestre.
Margalida Mestre, Doctora en Geografia i Dinàmiques Urbanes, Gabinet d’Anàlisi Ambiental i Territorial (GAAT)
Avui també han participat com a agents socials, el director general de transports del Govern de les Illes Balears, Jaume Mateu Lladó, el GOB i l’Associació Amics del Tren.
La pròxima sessió es celebrarà el proper 28 de gener i es centrarà en els ecosistemes i l’agricultura i la cinquena i darrera sessió serà el 18 de febrer en la qual s’adoptaran les propostes finals de l’Assemblea.